És relativament comú que, en liquidar els béns del matrimoni després del divorci, aquest patrimoni sigui difícil de dividir en lots iguals per ser un repartiment equitatiu entre els excònjuges. Es produeix especialment quan el patrimoni a liquidar no és molt rellevant, a excepció de l'habitatge familiar, que té un valor molt per sobre de la resta dels béns del matrimoni, i també succeeix que aquest habitatge és indivisible.

En aquests casos, una de les opcions és que l'immoble sigui atribuïda a un dels excònjuges, qui ha de compensar l'altre per l'excés del qual s'ha adjudicat, que, atès l'elevat preu en el mercat immobiliari actual, li pot resultar absolutament impossible d'assumir.

Així, una opció és la venda de l'immoble amb el repartiment del preu de venda entre les parts o assistir a la subhasta pública de l'immoble amb la mateixa finalitat. El que no es pot imposar a una de les parts és l'adjudicació de l'habitatge indivisible, amb indemnització dinerària a l'altra per l'excés del valor adjudicat, quan manifesta que es tracta d'una quantitat que li és prohibitiva.

Així ho ha manifestat recentment el Tribunal Suprem, que ha resolt un conflicte sorgit en un procediment de liquidació del règim econòmic matrimonial. Es tractava de la pertinència de sol·licitar i acordar la venda de l'habitatge de la parella en subhasta pública perquè cap dels excònjuges volia adjudicar-se'l pel valor que se li havia atribuït, ja que no tenien disponibilitat econòmica per compensar l'altra part.

El comptable la va assignar a un dels excònjuges, que hauria de compensar l'altre en efectiu. Aquest excònjuge s'oposa a les operacions divisòries, expressant com a base del seu desacord, i entre altres raons, que atribuir la plena propietat de l'únic immoble de la societat suposa assignar-li un deute molt important.

El Tribunal Suprem li ha donat la raó, recordant la seva jurisprudència; quan el bé és indivisible i cap dels litigants accepta la seva adjudicació amb l'obligació de pagar a l'altre en efectiu la part proporcional que li correspon en la cosa, procedeix la venda del bé en subhasta pública si un d'ells ho sol·licita i sempre que aquesta conducta no constitueixi un abús de dret.